A qui del llamp parla, a prop li cau

Antoni Tàpies va crear l’escultura “Núvol i cadira” que corona l’edifici de la Fundació Antoni Tàpies a Barcelona inspirant-se en un somni de la seva dona, Teresa Barba. Si la Teresa va somniar que des d’una cadira enfilada en un núvol veia restes de deixalles i palla al terra és que potser va estar enfilada, durant una estona dins el seu somni, a la carreta de’n Dalmau, de la que queien pa i pedres que eren llamps.

I si hagués estat un somni visionari? On impactaria el llamp que podria sorgir d’aquest núvol? “A qui del llamp parla, a prop li cau” és un projecte que parteix d’aquestes preguntes i, sobretot, d’un interrogant encara més gran: quina relació hi ha entre els llamps i l’amor? Amb aquestes qüestions en ment, al llarg de la visita guiada es comparteix una teoria sobre un possible recorregut que podria fer, a través de l’edifici de la fundació, el llamp que podria sorgir del núvol de Tàpies fins a impactar al terra del subterrani, on quedaria, ben soterrada, la pedra de llamp. La teoria se sustenta sobre referències a la cultura popular pirinaica al voltant dels llamps, la càbala hermètica i el llibre El castell dels destins encreuats, d’Italo Calvino.

Pots llegir el text de la visita guiada aquí.