Les pedres angulars

Les pedres angulars són aquelles peces fonamentals que sustenten un edifici. En aquest cas, un mapa de Barcelona sense l’Eixample ha obert una pregunta: si construïm sobre ruines, sobre què està construïda la proposta de Cerdà? La carta històrica de Barcelona il·lustra diferents camins, rutes i organitzacions territorials que han ocupat aquest espai: les primers poblacions íbers, les xarxes de camins i l’estructura de la Centuriació romana del 200 d.C., els carrers estrets de la Barcinona visigoda, els molins de la vora del rec comtal de mitjans s. X, la segona muralla del s. XIV, l’expansió del Raval, l’obertura al mar i el camí cap a Gràcia consolidat al s. XVI, la ciutadella militar i els baluards del s. XVIII i el desenvolupament mercantíl i industrial que va transformar els inframurs barcelonins fins a mitjans del segle XIX. Amb tot, es va passar per damunt de recs, com els dos que es trobaven més o menys aquí, on ara hi ha l’espai de Chiquita.

Davant la possibilitat d’imaginar Barcelona sense l’Eixample, em salten a la vista totes aquestes ruines sobre les quals s’ha construït l’espai que ocupem ara. Resultant-me impossible imaginar una altra manera de gestionar i distribuir el territori perquè els humans hi visquem, com si això no fos una més de tantes altres colonitzacions, la meva resposta a l’encàrrec de la Laura no ofereix la imatge d’un possible futur, sinó que busca en allò que, més enllà de l’Eixample, en un inconscient subterrani, encara sostenta aquesta ciutat. Les pedres angulars. Les extrec, imaginant que el seu buit potser l’omplirà la llavor d’alguna planta nova.