Construir com escriure o escriure com construir

Al text “Pedrís de Gaudí” (novembre 1944), Joan Brossa explica una trobada amb Hans Christian Andersen. Segons Brossa, mentre Andersen l’alliçonava sobre la postura corporal que cal mantenir a l’hora d’escriure, ell sentia que desitjava interrompre’l per descriure-li com eren realment els castells medievals.

Al llibre Castle, David Macaulay il·lustra el procés de construcció d’un castell medieval. Entremig de les pàgines plenes de figures d’obrers, pedres i eines per a la construcció del castell hi ha un dibuix misteriós d’un escriptor. Està en la mateixa posició que la que Andersen recomanava en el text de Brossa. La resta del llibre està dedicat als castells medievals.

Algú em va dir una vegada que els textos acadèmics són castells. Des d’aleshores, no he pogut deixar de preguntar-me: quina relació hi ha entre l’escriptura i la construcció? Si construir un castell és una tasca col·lectiva, podem plantejar-nos escriure com si construíssim per acabar fent un text col·lectiu?

A l’acció “Construir com escriure o escriure com construir” una cinquantena de persones es reparteixen en diferents grups i construeixen castells medievals amb peces de fusta d’un joc infantil. Cada peça té una lletra. A estones resulta difícil de dir si escriuen o construeixen. Elles tampoc ho tenen clar.