Otro modo de hacer juegos con las manos

Gràcies al seu projecte “Obres els dipòsits”, en Fede Montornès em va convidar a visitar el magatzem del Museu d’Art de Girona. Allà, em van rebre en Toni Monturiol i la Carme Cluselles, em van fer una visita pels dipòsits del museu i en Fede em va dir que podia escollir tres peces. Em vaig quedar amb una escultura de Santa Llúcia que porta els ulls en un platet, una escultura d’un àngel que té els avantbraços i les mans separats de la resta del cos, i una col·lecció d’estampes xil·logràfiques que havien servit per il·lustrar el llibre Engaños a ojos vistas y diversión de trabajos mundanos fundada en lícitos juegos de manos,  de Pau Minguet i Irol, publicat el 1755. 

A partir d’aquestes tres peces, en Fede em demanava que treballés en un projecte nou que es presentaria al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. Vaig fixar-me que un dels capítols del llibre de Minguet està dedicat a jocs per realitzar amb l’ajut de mocadors i que “son tan fáciles, que incluso las señoras mujeres los pueden hacer para divertirse entre ellas cuando están en visita” i vaig voler treballar aquests. Tant el text com les il·lustracions que apareixen en el llibre expliquen els moviments que cal fer en cada joc, les frases que s’han de dir i, sobretot, com preparar els mocadors per enganyar l’espectador. Amb això a les mans, vaig decidir contactar amb l’Alba Sanmartí, actriu i professora de dansa, per treballar juntes amb aquest material i veure què en podia sortir.

Així és com va sorgir “Otro modo de hacer juegos con las manos”, un treball performatiu i expositiu sorgit de sis d’aquests jocs de màgia. En Fede diu que el resultat consisteix en una performance  i l’exposició del material utilitzat a la Capella de Sant Nicolau – dibuixa una mena de coreografia que, tot deixant de banda els mocadors, centra l’atenció en el moviment que fan les mans, fa visible l’engany i destapa el truc. En suma: mostra allò que acostuma a romandre ocult.