Amants que es descobreixen II

Una cortina que tapa i destapa. Enamorada de tu, la cortina celebra que estàs al seu davant, que la teva mirada es desplaça pel seu cos i, si pugués, et demanaria que no l’apartis, si us plau, perquè els teus ulls són preciosos, la teva mirada és captivadora i la teva presència, allà al seu davant, oh, és fascinant. I per això destapa, perquè la cortina revel·la aquests sentiments. I com ho fa? Oh, vaja, ho fa d’una manera tan romàntica com és un brodat. Una confessió que llegiràs per dins, que t’arribarà com per telepatia, i que està brodada sobre el seu propi cos de cortina que tapa coses.

El seu amor cap a tu es basa en allò tan bàsic de que potser les coses existeixen perquè les mirem, o no. Les paraules brodades celebren que les llegeixes, com si fossin les medium entre la cortina i tu, i et traduïssin la seva veu d’objecte a tu, persona, perquè sàpigues que, ostres, tan de bo la vostra coexistència (cortina i tu, una davant de l’altra) no s’interrompi mai.