Les pedres del camí

2017
Amb la col·laboració d’Eugenio Tisselli, Daniel Moreno Roldán i Miguel Moreno Roldán.

Instal·lació (Impressions 3D amb LayBrick i àudio)

La proposta parteix d’una reflexió al voltant de l’expressió popular “ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra”. Entenent que, en aquesta expressió, la paraula “pedra” la podem entendre com a sinònim de la paraula “error”, ens podem preguntar quines formes tenen els errors. Seria possible convertir els errors en formes visibles que poguéssim reconèixer com les pedres en un camí? Per fer alguns experiments amb això prenem la novel·la Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, en la qual el protagonista, autoproclamant-se cavaller (contra totes les de la llei!) i buscant viure aquelles aventures que ha llegit en els llibres de cavalleries, comet tota una sèrie d’errors que no fan sinó parlar-nos de la diferència entre les seves expectatives i la realitat. Basant-nos en aquesta contraposició entre l’ideal i la realitat resultant, hem desenvolupat un sistema que ens permet calcular la diferència entre aquests dos elements i obtenir una sèrie de números que utilitzem com a patrons per obtenir uns models digitals. Aquests models els imprimim amb LayBrick (un filament fet de pols d’arenisca), de manera que hem acabat obtenint una sèrie de formes, que anomenem pedres, i que representen la traducció dels errors comesos pel Quixot al llarg de la novel·la.

Agraïments infinits/Agradecimientos infinitos/Infinite thanks: Rita Andreu, Eugenio Tisselli, Sergi Egea, Daniel Sors Raurell i família, David Cañones, Joan Dot, Daniel Moreno, Miguel Moreno.