Llegir amb el Sol

A vegades, en llegir sota el Sol, aquest astre m’interromp. Il·lumina tan fort la pàgina que estic mirant, que m’obliga a tancar els ulls perquè m’enlluerno. En tancar-los, veig formes brillants, abstractes, que d’alguna manera recorden a allò que estava veient a la pàgina del llibre uns segons abans. Potser el Sol ho sap i aquesta és la seva forma de comunicar-se amb mi, d’explicar-me què en pensa d’allò que estic llegint. Les formes brillants poden ser lletres del llenguatge solar. 

Vaig dibuixar totes les que vaig veure llegint “Dissegnare il sole”, de Bruno Munari, i amb elles en vaig dissenyar un mòbil. Brilla i reflecteix la llum, de la mateixa manera que passa amb les pàgines dels llibres quan el Sol les il·lumina un migdia d’agost.