El primer bany

En l’antiga Roma, els naixements es duien a terme a casa, amb l’ajuda d’una llevadora (o matrona), que s’ocupava d’assistir a la partera. Tot aquest procés ens permet fixar-nos en diferents aspectes. En primer lloc, l’escenari del naixement, que era una situació en la qual la presència femenina i el poder de la dona era innegable. Tot i que en l’antiga cultura romana la dona tingués menys drets que l’home i hagués d’estar més amagada de la vida en societat que el seu company masculí, la gestació i els naixements, és a dir, la creació de la vida humana, era potser un dels únics contextos en els quals els homes realment hi tenien poc a fer (tot i que alguns podien decidir sacrificar el nounat si era nena!). Un altre aspecte és el de la consideració de la matrona com a una figura poderosa amb característiques supernaturals equivalents a les de les Parces. Interpretar-les així és concebre els naixements com un ritual de pas importantíssim en el qual tots els detalls de la vida són marcats. Un altre punt en el qual fixar-nos és la presència de l’aigua com a element involucrat en aquest ritual. L’aigua es considerava com un element que vincula el nadó a la vida terrenal. Potser per això deixem un bassal quan trenquem aigües i comença el part. Per parlar de tot això, «El primer bany» serà una performance en la qual una dona ens explica com va ser el seu part seguint els processos de l’antiga cultura romana.