Altres llengües. Taller d’escriptures no humanes

Un dia de sequera, creuant un pont, em vaig fixar en el llit d’un riu sec i em vaig adonar que les pedres, amb el pas del temps, havien quedat marcades per l’aigua. Aquests rastres semblaven frases escrites en un alfabet desconegut que el riu mateix havia estat escrivint durant segles.

Aquest taller ens va convidar a reflexionar sobre com la natura pot generar marques i rastres, i crear així una escriptura sense paraules però plena de significat. Aquest fenomen es coneix com a «escriptura asèmica», una mena de llenguatge que no segueix cap alfabet humà, però que esdevé una altra manera de comunicar-se. Vaig acompanyar a les participants a explorar el nostre paisatge proper, on vam buscar signes o pistes d’aquestes escriptures no humanes. Observant elements del nostre entorn, vam descobrir com al llarg del temps la natura grava i revela una narrativa invisible.